dilluns, 20 d’abril de 2009

Ara i aquí

Avui a la tarda, quan he sortit de l'institut, plovia. Plovia però no amb prou intensitat com per fer-me córrer i tenir ganes d'aixoplugar-me sota algun balcó. He tingut la sensació que la pluja reflectia el meu estat d'ànim. Queia dolçament, a poc a poc, com si volgués acompanyar-me avui que per circumstàncies diverses tornava sola cap a casa. Mentre en el meu reproductor d'mp3 sonaven uns acords no menys agradables que la pluja, m'he adonat que, de sobte, tot tornava a fluir. Sí, de nou aquella sensació d'harmonia de què ja he parlat alguna vegada, una mena d'intuïció inqüestionable que diu que ara i aquí tot va bé.

Ara i aquí, al cap i a la fi, és l'únic que importa. Llàstima que sovint ens costi tan poc oblidar-nos d'aquesta gran veritat. Però mentre la pluja continuï caient de tant en tant sobre la meva pell, prometo tenir-ho present.

Avui plovia...

dissabte, 4 d’abril de 2009

Granada



Granada és una ciutat magnífica. Només d'arribar-hi em va captivar el seu ritme de vida. Pels seus carrers i carrerons es respira un ambient càlid, acollidor - i la seva gent no es queda enrere pel que fa a amabilitat i simpatia. Jo no podia deixar de mirar apassionadament a tots costats, com qui vol devorar-ho tot amb els ulls, amb la intenció d'impregnar-me d'aquell reguitzell de coses noves. Els edificis, els autobusos amunt i avall, la gent, les botigues, els músics de carrer, totes i cadascuna de les noves olors. Ha estat un plaer descobrir - fins on el temps ens ha permès - alguns dels molts racons de la ciutat. És agradable la sensació que t'envaeix quan, poc després d'haver arribat a un lloc nou, t'adones que comences a conèixer els carrers i ja no et sents tan estrany.

No sé si és perquè quan som fora tot ens sembla més bonic, però us asseguro que Granada és un indret que val molt la pena visitar. És molt recomanable endinsar-se en alguns dels carrerons de la zona de l'Alcaicería, que conserven les arrels àrabs de la ciutat, on es pot passejar per un laberint de botiguetes plenes de teteres, mocadors i tota mena de souvenirs mentre, de fons, la música àrab esdevé un regal per a les orelles. De fet, Granada sencera és un regal per als sentits.



I aquest és un dels palaus de la famosa Alhambra, de la qual només us en diré una cosa: no m'atreveixo a descriure-la amb paraules. És impossible fer-se'n una idea a no ser que s'hagi viscut en primera persona. Així que ja ho sabeu, si voleu saber què se sent davant d'una meravella com l'Alhambra, hi haureu d'anar vosaltres mateixos. Per part meva queda totalment recomanat.