dimarts, 30 de juny de 2009

Històries

Aquest matí m'ha despertat un nen que cridava des del celobert. No puc queixar-me, perquè de fet no eren hores de dormir. Lluny de molestar-me, m'ha fet gràcia que no fos la veu de sempre la que em feia obrir els ulls. El sol ja entrava de ple per la finestra, que jo puc dormir profundament amb tota la llum del món (però no amb el mínim soroll, és curiós). El nen xisclava "Estrella!", esperava uns lladrucs de resposta i tornava a cridar. Ho ha fet amb tots els registres possibles: amb veu gutural, amb el típic espinguet de nen, amb veu de camioner, fins i tot amb veu de nena pija. La gossa li responia totes les vegades amb un bub-bub agut que m'ha fet deduir la seva mida aproximada. Ho he trobat divertit, sempre m'ha agradat ser testimoni de les vides quotidianes dels altres, encara que sigui per un moment. Sortir de nit al balcó i observar algú que pensa que ningú l'està veient, o imaginar-me les històries de la gent que veig des de la finestra de l'autobús. No heu posat mai banda sonora al vostre voltant? No heu tingut mai la sensació que tot es mou al ritme del vostre mp3? De vegades és com si el món - i tot el que hi ha en ell - fos una altra de les moltes històries que ens queden per escriure.

dilluns, 8 de juny de 2009

Un bitllet a la butxaca

Aixeca la vista a l'horitzó de tant en tant. Somnia. Riu. Emociona't amb aquells acords, els teus acords. Queixa't sempre que et vingui de gust, indigna't amb el món. Plora. No t'oblidis de mirar sovint als ulls: als teus, als dels altres. Estima amb totes les teves forces, no tinguis por de perdre-les. Crida les paraules al vent si les trobes. Obre't al teu voltant, escolta els qui vulguin somriure't. No deixis que totes les cançons parlin del mateix, fes que cadascuna recuperi el sentit que li pertoca. Busca la manera de saltar cada cop més amunt. Sempre has desitjat sentir intensament; la muntanya russa i totes aquelles històries. Això només acaba de començar i tu no tens ni idea d'on et durà el viatge. El viatge. Realment importa l'on? Saps que no, saps que tens a la butxaca un bitllet sense destí marcat. A la teva butxaca. Tot teu.