dimarts, 30 de juny de 2009

Històries

Aquest matí m'ha despertat un nen que cridava des del celobert. No puc queixar-me, perquè de fet no eren hores de dormir. Lluny de molestar-me, m'ha fet gràcia que no fos la veu de sempre la que em feia obrir els ulls. El sol ja entrava de ple per la finestra, que jo puc dormir profundament amb tota la llum del món (però no amb el mínim soroll, és curiós). El nen xisclava "Estrella!", esperava uns lladrucs de resposta i tornava a cridar. Ho ha fet amb tots els registres possibles: amb veu gutural, amb el típic espinguet de nen, amb veu de camioner, fins i tot amb veu de nena pija. La gossa li responia totes les vegades amb un bub-bub agut que m'ha fet deduir la seva mida aproximada. Ho he trobat divertit, sempre m'ha agradat ser testimoni de les vides quotidianes dels altres, encara que sigui per un moment. Sortir de nit al balcó i observar algú que pensa que ningú l'està veient, o imaginar-me les històries de la gent que veig des de la finestra de l'autobús. No heu posat mai banda sonora al vostre voltant? No heu tingut mai la sensació que tot es mou al ritme del vostre mp3? De vegades és com si el món - i tot el que hi ha en ell - fos una altra de les moltes històries que ens queden per escriure.

4 comentaris:

Arlequín De Porcelana ha dit...

Una altra de les moltes històries que ens queden per escriure i que potser mai no escriurem, fins i tot que de vegades sembla que ens ha d'escriure ella a nosaltres..., al ritme dels nostres sentiments.

krys ha dit...

No heu tingut mai la sensació que tot es mou al ritme del vostre mp3?
Sí! I és molt divertit... i també imaginar les seves històries.

^^

Gemma ha dit...

Exacte, potser la història més gran és la que no podem manejar només amb un bolígraf i uns quants fulls en blanc. Una vegada vaig llegir que som com el conill blanc que surt del barret d'un mag. I quin gran truc de màgia, la vida, no trobes? :)

M'alegra veure que no sóc la única que es munta pel·lis quan va pel carrer, Krys!

Salva Piqueras ha dit...

Posar un context, preocupacions, vida en definitiva, de les persones que veiem als edificis del voltant de casa dóna per moooolts post. I de vegades pots arribar a encertar i tot...