dimarts, 24 de febrer de 2009

Felicitat gratuïta

Avui és un dia d'aquells que t'adones (o creus adonar-te) que la felicitat és possible. No ha passat res especialment apassionant, i aquesta és la gràcia. És normal que ens sentim feliços quan algú que estimem molt ens correspon, o quan treiem molt bona nota en un examen, o quan guanyem un concurs del que sigui. Però avui parlo d'un altre tipus de felicitat: la felicitat gratuïta, aquella que, sense saber ben bé com, arriba a nosaltres i ens fa sentir que tot flueix, que tot és una harmonia de la que formem part. No sé si enteneu la sensació a què em refereixo, però us asseguro que és molt gratificant. Aquesta sensació tampoc no ve donada per l'absència de coses negatives. No, també he tingut algun (petit) disgust o entrebanc. Però avui res no pot trencar la meva harmonia, sinó que totes les coses - bones i dolentes - es complementen per acabar formant la realitat. És com si quelcom incontrolable decidís quan et sents així i quan no. I m'agrada aquest punt d'incertesa.

Però per molt feliç que estigui els exàmens continuen allà i juraria que sento el llibre de física que em crida. Així que intentaré no perdre el somriure ni tan sols davant de la fórmula del moviment ondulatori de les ones longitudinals.





- ¿Adónde vas, pequeña?
- Lejos, donde el viento no pueda soplarme.
- Lejos también sopla el viento, querida.
- Entonces tendré que ir más lejos todavía.

dissabte, 21 de febrer de 2009

Benvinguts

Silencis. Els silencis tenen un so que només sentim si hi parem atenció. Sempre és un plaer adonar-se de petites coses com aquesta. Aquest blog podria titular-se "el tacte del nòrdic un dissabte al matí" o "l'olor del cafè acabat de fer" o fins i tot "el somriure d'un desconegut", però alguna cosa ha fet que descartés tots aquests títols i hi posés el que veieu al començament de la pàgina.

M'agrada escriure. Però això no garanteix que sigui una bona escriptora. Escric i prou. Potser com a teràpia, potser com a manera de crear art, potser perquè em meravella la quantitat de maneres de combinar les lletres i les paraules que m'ofereix el món de les idees. He decidit fer-me un blog d'un moment per l'altre. Fa temps que divago per blogs de desconeguts que m'han arrencat més d'un somriure. És hora de trencar el silenci (valgui la redundància) i deixar rajar les idees a través del teclat del portàtil que només faig servir - i aquest és el cas - quan se m'espatlla l'ordinador de taula.

Benvinguts i benvingudes al meu blog (que bé que sona!),
espero que us agradin les absurditats i no-absurditats que encara no tinc previst escriure.