dissabte, 21 de febrer del 2009

Benvinguts

Silencis. Els silencis tenen un so que només sentim si hi parem atenció. Sempre és un plaer adonar-se de petites coses com aquesta. Aquest blog podria titular-se "el tacte del nòrdic un dissabte al matí" o "l'olor del cafè acabat de fer" o fins i tot "el somriure d'un desconegut", però alguna cosa ha fet que descartés tots aquests títols i hi posés el que veieu al començament de la pàgina.

M'agrada escriure. Però això no garanteix que sigui una bona escriptora. Escric i prou. Potser com a teràpia, potser com a manera de crear art, potser perquè em meravella la quantitat de maneres de combinar les lletres i les paraules que m'ofereix el món de les idees. He decidit fer-me un blog d'un moment per l'altre. Fa temps que divago per blogs de desconeguts que m'han arrencat més d'un somriure. És hora de trencar el silenci (valgui la redundància) i deixar rajar les idees a través del teclat del portàtil que només faig servir - i aquest és el cas - quan se m'espatlla l'ordinador de taula.

Benvinguts i benvingudes al meu blog (que bé que sona!),
espero que us agradin les absurditats i no-absurditats que encara no tinc previst escriure.

1 comentari:

Salva Piqueras ha dit...

Hola!

Cada vegada que trobo algú nou en aquest món blocaire faig el mateix: busco el seu primer post, on hi ha totes les bones intencions que es tenen a l'iniciar una aventura com aquesta, i que de vegades acaben com un quadern de ruta que no hem seguit. Potser a vegades el resultat és millor del que ens esperàvem i tot. De moment et diré que m'ha agradat el que he vist. Ens seguim llegint!