dimarts, 24 de febrer de 2009

Felicitat gratuïta

Avui és un dia d'aquells que t'adones (o creus adonar-te) que la felicitat és possible. No ha passat res especialment apassionant, i aquesta és la gràcia. És normal que ens sentim feliços quan algú que estimem molt ens correspon, o quan treiem molt bona nota en un examen, o quan guanyem un concurs del que sigui. Però avui parlo d'un altre tipus de felicitat: la felicitat gratuïta, aquella que, sense saber ben bé com, arriba a nosaltres i ens fa sentir que tot flueix, que tot és una harmonia de la que formem part. No sé si enteneu la sensació a què em refereixo, però us asseguro que és molt gratificant. Aquesta sensació tampoc no ve donada per l'absència de coses negatives. No, també he tingut algun (petit) disgust o entrebanc. Però avui res no pot trencar la meva harmonia, sinó que totes les coses - bones i dolentes - es complementen per acabar formant la realitat. És com si quelcom incontrolable decidís quan et sents així i quan no. I m'agrada aquest punt d'incertesa.

Però per molt feliç que estigui els exàmens continuen allà i juraria que sento el llibre de física que em crida. Així que intentaré no perdre el somriure ni tan sols davant de la fórmula del moviment ondulatori de les ones longitudinals.





- ¿Adónde vas, pequeña?
- Lejos, donde el viento no pueda soplarme.
- Lejos también sopla el viento, querida.
- Entonces tendré que ir más lejos todavía.

3 comentaris:

Dua ha dit...

Quin blog més bonic i interessant! Ple de petits grans detalls i matisos delicats. M'ha atrapat de ple. Que no decaiguin aquests moments de diàleg mental i posterior teràpia comuna... Perquè de fet, aquesta és la sensació que tinc quan llegeixo els blogs que m'agraden.
Entenc la sensació de la que parles avui. Jo anomeno aquests dies "Gold Days", no només per la cançó d'Sparklehorse, sinó ja perquè tinc la sensació que és la tonalitat que prenen. Dies que brillen perquè sí. I està bé.

Un petó

Arlequín De Porcelana ha dit...

He trobat la teva pàgina avui mateix i des d'ara la seguiré. M'agrada molt haver-te trobat tan aviat! Tens uns pensaments sorprenents per a qualsevol persona, i em sembla que tens molt per dir i molt per escriure. Amb mi, ja tens un lector més =). Una abraçada, i benvinguda al Blogger!

Arlequín De Porcelana ha dit...

¡Ah! Precisament per voler trobar sempre un lloc diferent, un lloc més lluny, jo mai no hagués encès l'encenedor =).