Tant me fa que la primavera comenci oficialment el 21 de març. Per mi ja ha començat, i és que més enllà de la calor que fa últimament i de l'abric que ja tinc ganes de guardar a l'armari (no voldria que el meu blog s'assemblés a una conversa d'ascensor), fa uns dies que em sento estranyament exaltada, gairebé eufòrica. M'acostuma a passar a aquesta època de l'any, i he de reconèixer que al principi sempre em costa una mica controlar-ho.
El pitjor de tot, però, és quan la primavera arriba i tu t'has fixat en alguna persona en especial. Aleshores passes d'estar interessat en aquell algú per, de sobte, estar-ne infinitament enamorat, i els textos i els poemes cursis et surten per les orelles. Des d'aquí corroboro que no és un tòpic, sinó un fet. Dieu-ne coincidència, si voleu, però a mi m'agrada pensar que no ho és.
De totes maneres, no m'agradaria que aquest estat durés tot l'any, perquè no sabeu com costa fer les coses més quotidianes quan et passes el dia somiejant. Sí, suposo que la primavera és època de fer volar coloms. Per això els qui ja tendim a fer-ho normalment tenim, a hores d'ara, uns quants milers de coloms volant pel nostre cel... I que macos que són!
El pitjor de tot, però, és quan la primavera arriba i tu t'has fixat en alguna persona en especial. Aleshores passes d'estar interessat en aquell algú per, de sobte, estar-ne infinitament enamorat, i els textos i els poemes cursis et surten per les orelles. Des d'aquí corroboro que no és un tòpic, sinó un fet. Dieu-ne coincidència, si voleu, però a mi m'agrada pensar que no ho és.
De totes maneres, no m'agradaria que aquest estat durés tot l'any, perquè no sabeu com costa fer les coses més quotidianes quan et passes el dia somiejant. Sí, suposo que la primavera és època de fer volar coloms. Per això els qui ja tendim a fer-ho normalment tenim, a hores d'ara, uns quants milers de coloms volant pel nostre cel... I que macos que són!
3 comentaris:
No t'oblidis de escriure tot el que els teus coloms cantin durant el seu vol, i tot el que el teu cor els respongui des-de els seus somnis =). Seria un preciós regal per a les paraules...
Coloms... coloms... aix... Tan que els trobava a faltar.
La primavera, Gemma, és un regal, una renovació del nostre esperit... i és per això que és tan fantàstica.
Petons i segueix així de somniadora, és bo.
PD: No et queixaràs del comentari que t'ha deixat el de dalt!!!!
He mirat el correu, però no hi ha res des de Girona. És possible?
Per cert, no es troba a faltar només als amics amb un passat compartit =). Espero que estiguis tenint un cap de setmana fabulós i t'envio una abraçada molt forta des de Argentina.
Bon diumenge!
Publica un comentari a l'entrada