dissabte, 4 d’abril del 2009

Granada



Granada és una ciutat magnífica. Només d'arribar-hi em va captivar el seu ritme de vida. Pels seus carrers i carrerons es respira un ambient càlid, acollidor - i la seva gent no es queda enrere pel que fa a amabilitat i simpatia. Jo no podia deixar de mirar apassionadament a tots costats, com qui vol devorar-ho tot amb els ulls, amb la intenció d'impregnar-me d'aquell reguitzell de coses noves. Els edificis, els autobusos amunt i avall, la gent, les botigues, els músics de carrer, totes i cadascuna de les noves olors. Ha estat un plaer descobrir - fins on el temps ens ha permès - alguns dels molts racons de la ciutat. És agradable la sensació que t'envaeix quan, poc després d'haver arribat a un lloc nou, t'adones que comences a conèixer els carrers i ja no et sents tan estrany.

No sé si és perquè quan som fora tot ens sembla més bonic, però us asseguro que Granada és un indret que val molt la pena visitar. És molt recomanable endinsar-se en alguns dels carrerons de la zona de l'Alcaicería, que conserven les arrels àrabs de la ciutat, on es pot passejar per un laberint de botiguetes plenes de teteres, mocadors i tota mena de souvenirs mentre, de fons, la música àrab esdevé un regal per a les orelles. De fet, Granada sencera és un regal per als sentits.



I aquest és un dels palaus de la famosa Alhambra, de la qual només us en diré una cosa: no m'atreveixo a descriure-la amb paraules. És impossible fer-se'n una idea a no ser que s'hagi viscut en primera persona. Així que ja ho sabeu, si voleu saber què se sent davant d'una meravella com l'Alhambra, hi haureu d'anar vosaltres mateixos. Per part meva queda totalment recomanat.

4 comentaris:

calcetinrayado ha dit...

Me n'alegro que t'hagi agradat el viatge! Jo he estat diversos cops, però fa molt de temps, i també vaig visitar l'Alhambra... però fa més de 7 anys.. la veritat, és que m'agradaria tornar-hi, perquè segons l'edat ho aprecies d'una manera o una altra...

saluts!

Guillem ha dit...

prenc el suggeriment i.... algun dia i aniré... xD

esperò que hagi anat molt bé (que de fet ja sé que sí xD) i ens veiem dilluns!

Dua ha dit...

Oh, síndrome d'Stendhal, eh?
Jo no hi he anat mai, a Granada, però ho tinc pendent. Espero no tardar més del necessari.

Anònim ha dit...

Tant de bo poguéssim mirar els nostres carrers de sempre amb la mateixa il·lusió =). Em sembla que tu sí que pots fer-ho!