dijous, 19 de novembre de 2009

Paciència

Tot va molt de pressa, o potser sóc jo que no sé caminar a poc a poc. Avui és un dia estrany, d'aquells que semblen fer la funció de límit entre dos moments diferents; sento que a partir d'avui començaré a crear canvis, canvis a millor que hauria d'haver fet fa temps. Suposo que no hi ha res del que no puguem aprendre, i últimament estic aprenent molt de racons d'on no m'ho hauria esperat mai. Una conversa -o ni això, unes quantes paraules-, un llibre, una abraçada o una cançó poden ensenyar molt més del que ens pensem. Una ferida mig tancada, un plor desconsolat, una mirada perduda. D'això n'he après també, i molt. El fet de mirar enrere i poder dir: "ei! me n'he sortit!", saber que totes les vegades que caiguis podràs tornar-te a aixecar, costi el que costi, perquè sí, perquè finalment has trobat el sentit a tot el que t'envolta, perquè t'has adonat que les millors preguntes sovint no tenen resposta. La sensació que tot està per arribar, que tot el que veus només acaba de començar, poder obrir els braços i cridar per perdre la por. Caminar pel carrer cantussejant la teva cançó i que tothom et miri, i llavors somriure, somriure, somriure a la vida sense esperar res més que continuar caminant.

6 comentaris:

núria ha dit...

Pues nena ja ho veus, encara que no cal que t'agradi, pots dir que és una merda absolutament total... de totes maneres estic contenta que t'agradin els akron, aixi quan tornin a venir a barna hi podrem anar i ser la seva COSMIC BAND, recordo que tots els supermodernos de la megapolis estaven alla drets amb cara de postmodernitat - com si portessin el cagarro al cul - i jo no podia parar de saltar i de fer el putu hippie. Així doncs ens veiem demà, espero trobar més pegatines de senyors amb nenes. I fer algun tipus de soborn. Rollo si no m'aproves el treballet la senyora rectora sabrà unes quantes coses
iiijijijijiijijijijiji
ens veiem demà perdal!

núria ha dit...

Avui he arribat tard a classe oi?

Gemma ha dit...

Bah, el temps és relatiu! Tard, aviat... qui sap ;)

núria ha dit...

WA YEAH!

Poliédrica ha dit...

Justament ahir em vaig sorprendre a mi mateixa en sentir-me cantant en Joaquin Sabina mentre caminava pels carrerons de la Riera (ara Born), tot sortint de la feina, i pensant i sentint tot això que defineixes en aquesta entrada.

Tal qual.

Poliédrica ha dit...

volia dir RiBera.