Harmonia

Sort que de tant en tant tot torna a fluir. Tanques els ulls, respires profundament i se t'escapa un somriure d'aquells tan plens de simplicitat. No saps com encara no t'has entrebancat mai pel carrer quan t'agafa per caminar així. "Un dia cauràs!", penses. Llavors tornes a obrir els ulls, ja has temptat prou la sort, i mires al teu voltant per assegurar-te que ningú t'ha vist. Efectivament, tots van massa enfeinats per fixar-se en tu i en les teves manies. Potser tothom hauria de fluir amb la vida més sovint, segur que el món aniria molt millor.

Punxes

Que sí, que totes les roses tenen punxes, però de vegades hi ha esgarrapades que valen la pena; la qüestió és descobrir quines.

Potser la millor rosa no és necessàriament la més vermella. Potser sigui senzillament aquella que trobem per casualitat en el moment just: aquella tan delicada que de sobte esdevé insubstituïble, encara que a ulls externs no és més que una entre un miler.

Una entre un miler i, no obstant, única. Infinitament única.

Contradiccions

D'aquests últims dies en puc treure, com a mínim, dues conclusions molt fermes. La primera és que sovint les nostres obligacions són inversament proporcionals a les ganes que tenim de complir-les. La segona, que com més ens acostem al final d'un camí o d'una etapa, més feixuc es fa continuar caminant. Ah, i fins i tot en tinc una tercera: tot allò que no hauríem de fer és precisament el que ens fa més feliços. Ja ho diuen, que som uns éssers plens de contradiccions... I com me n'alegro!

Respirar

Necessito respirar.