diumenge, 17 de maig de 2009

Punxes


Que sí, que totes les roses tenen punxes, però de vegades hi ha esgarrapades que valen la pena; la qüestió és descobrir quines.

Potser la millor rosa no és necessàriament la més vermella. Potser sigui senzillament aquella que trobem per casualitat en el moment just: aquella tan delicada que de sobte esdevé insubstituïble, encara que a ulls externs no és més que una entre un miler.

Una entre un miler i, no obstant, única. Infinitament única.

3 comentaris:

Arlequín De Porcelana ha dit...

Potser també ens podem enamorar de la bellesa d'una casualitat, d'una absència, d'un oblit, del sabor amarg i alhora dolç d'una discussió que, estranyament, ens fa sentir la satisfacció de saber que ja hem trobat el cel...

O potser mai no trobem l'amor d'una rosa...

Johanna M. ha dit...

I de vegades no es necessari trobar una rosa. Les margarides, tulipes o pipiripís, poden arribar a ser molt úniques. només cal que passi el temps i tenir paciència.

Johanna M.
Un petó ;)
Espero llegir ben aviat més coses teves!

Salva Piqueras ha dit...

La punxada encara fa més especial la rosa. Les coses fàcils d'aconseguir no són ben valorades.