Que sí, que totes les roses tenen punxes, però de vegades hi ha esgarrapades que valen la pena; la qüestió és descobrir quines.
Potser la millor rosa no és necessàriament la més vermella. Potser sigui senzillament aquella que trobem per casualitat en el moment just: aquella tan delicada que de sobte esdevé insubstituïble, encara que a ulls externs no és més que una entre un miler.
Una entre un miler i, no obstant, única. Infinitament única.
Potser la millor rosa no és necessàriament la més vermella. Potser sigui senzillament aquella que trobem per casualitat en el moment just: aquella tan delicada que de sobte esdevé insubstituïble, encara que a ulls externs no és més que una entre un miler.
Una entre un miler i, no obstant, única. Infinitament única.
3 comentaris:
Potser també ens podem enamorar de la bellesa d'una casualitat, d'una absència, d'un oblit, del sabor amarg i alhora dolç d'una discussió que, estranyament, ens fa sentir la satisfacció de saber que ja hem trobat el cel...
O potser mai no trobem l'amor d'una rosa...
I de vegades no es necessari trobar una rosa. Les margarides, tulipes o pipiripís, poden arribar a ser molt úniques. només cal que passi el temps i tenir paciència.
Johanna M.
Un petó ;)
Espero llegir ben aviat més coses teves!
La punxada encara fa més especial la rosa. Les coses fàcils d'aconseguir no són ben valorades.
Publica un comentari a l'entrada