D'aquests últims dies en puc treure, com a mínim, dues conclusions molt fermes. La primera és que sovint les nostres obligacions són inversament proporcionals a les ganes que tenim de complir-les. La segona, que com més ens acostem al final d'un camí o d'una etapa, més feixuc es fa continuar caminant. Ah, i fins i tot en tinc una tercera: tot allò que no hauríem de fer és precisament el que ens fa més feliços. Ja ho diuen, que som uns éssers plens de contradiccions... I com me n'alegro!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Tot el que dius és cert, i jo m'he adonat més d'un cop... és que som incomprensibles.. únics! ^^
Visca la incoherencia humana! Crec que si no fos per això, la vida seria molt més que aburrida :)
Publica un comentari a l'entrada