El fum sempre m'ha captivat. Les formes que dibuixa, els moviments lleugers que fa, la seva efimeritat... Tot plegat em relaxa i em permet - gairebé m'obliga a- no pensar en res. Com que avui és més diumenge que dilluns, m'he dedicat, com de costum, a mi mateixa. Volia captar l'atmosfera en una foto, però és impossible. El fum de l'encens balla amb l'aire i no puc immortalitzar-lo, així que he desat la càmera i en comptes de perdre el temps modificant l'obertura del diafragma i allargant el temps d'exposició a la llum, he decidit aprofitar-lo senzillament escoltant la música i deixant-me endur. De vegades m'agradaria ser com aquest fum que m'hipnotitza, m'embriaga i tot d'una desapareix. Sovint necessito dies com avui, és agradable haver après a saber-me'ls permetre. No és difícil, els ingredients són bàsics: una barreta d'encens, música i un teclat per escriure. Tancar els ulls i... diumenge.
P.S.: Un dels meus intents frustrats:
1 comentari:
Qué relaxant la música! M'apunto el grup :)
Publica un comentari a l'entrada