Em sembla que si m'arribo a quedar un minut més en aquell supermercat on el fil musical consistia en una horrible cançoneta de lletra simplona - tín, tín, tín, hoy es San Valentín - i succedani de melodia hortera, m'haurien rebentat els timpans, o si més no algun caixer innocent hagués pagat el mal gust dels seus superiors. No, no vull comprar cap caixa de bombons ni de pastissets de maduixa (la meva parella se'm presenta un dia amb un pastís d'aquells, i no em calen més motius per deixar-lo, sincerament). Això no és ni més ni menys que una crítica al consumisme i al màrqueting, especialment al consumisme i al màrqueting cutres. Em sembla relativament bé que per Nadal les grans superfícies reparteixin llumetes per aquí i per allà, al cap i a la fi el que fan ho fan ben fet i els arbres fan el seu goig. Però una altra cosa ben diferent és estampar cors per tots els racons, de manera que la primera quinzena de febrer haguem de viure envoltats de la cursileria d'una celebració que, per començar, molts no considerem nostra. Si hi ha un dia dels enamorats, és sens dubte Sant Jordi, i que jo sàpiga, a l'abril gotes mil, però cursilades cap ni una. Au va, ja som prou grandets com per saber que l'amor no s'expressa amb un peluix que duu brodat un missatge preestablert. Si us plau, senyors de dalt que preparen la campanya del 14 de febrer: agafin un dels seus pastissos-cor, emboliquin-lo amb el no menys seu paper rosat i vagin a encolomar-lo a algú altre, ben lluny d'aquí. O encara millor, facin un favor a la humanitat i mengin-se'ls tots!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
La lletra s'ho val, eh! Però si et fixes en els anuncis de les TV's veuràs que el nivell de la publicitat ha baixat en paral·lel a la crisi. Pensa, per exemple, en el trist anunci que fa la Susanna Grisu: hi ha diners per pagar-la a ella (mer reclam) i no n'hi ha per pagar publicistes (l'anunci sembla fet per un afeccionat). La crisi té aquestes coses. Ah, jo també pateixo per Nadal: les cançonetes que surten de les botigues són igual de carrinclones i a sobre donen suport a una creença o una ideologia massa particulars com perquè obliguin tothom a combregar-hi.
Gràcies per enllaçar pel feisbuc!
"Au va, ja som prou grandets com per saber que l'amor no s'expressa amb un peluix que duu brodat un missatge preestablert."
També hauríem de ser prou grandets com per saber que una rosa de Sant Jordi plastificada amb les fulgurants quatre barres tampoc és la manera com s'expressa l'amor. Tot i que jo mai faria un lleig als meus fans i encara menys a una capsa de bombons. Ara que ho penso, si Sant Valentí fos a l'estiu seria més pràctic regalar un magnum frac amb un cor de felpa enganxat.
mua
Sóc l'Adam.
Bé, no sé exactament perquè estic escrivint aquest comentari. No acostumo a fer-ho: Comerciar amb ego és sempre una mala aposta. Però bé,¿qui sap si aquest és el primer d'una llarga llista de comentaris? Vés a saber. Però el que et puc assegurar és que, de tant en tant, em passaré per aquí a xafardejar i potser, com avui, opinaré o simplement subscriuré el teu text.
I ara la meva opinió:
I..... pues jo em compraré dos-cents quilos de roses i una patata amb forma de cor i un osset de peluix amb la paraula ojete inscrita i un parell de neules -¿Perquè coi voldria jo neules per Sant valentí? Però bé, me les compraré- i també un sopar romàntic en un bar comandat per cuques mutants que emeten ultrasons a lo Barry White i violinistes vestits de vint-i-un botons que interpretaran algunes magnífiques cançons d'Il Divo i un poster d'scooby-doo firmat per un senyor calb amb cara amable (?) i un exèrcit de lovesoldiers i moltes coses moltes moltes moltes moltes perquè joder m'estimo i estimo a la meva parella perquè si no gasto no sabrà que l'estimo i perquè ella vol que gasti i perquè joder a totes les dones els encanten les coses brillants que brillen molt brillantment i perquè si regalo coses després ella me la menja i joder només dir que mola mola mola mola mola que te cagues SANT VALENTÍ perquè només sant valentí i david bisbal em permeten expressar l'amor que sento en el meu cor petitet d'explotador. I TAMBÉ EM TUNEJARÉ EL COTXE -aprofitarem -.
el món és una gran excusa.
Publica un comentari a l'entrada