De vegades no saps per què. No saps per què, així, a seques. I tens por de no saber què tens, de perdre el control, i et vénen ganes de divagar per carrers desconeguts i així sentir-te una mica menys estranya en el teu món. El teu món que de sobte no localitzes, que s'expandeix, que cada vegada és més indefinit i que comences a no comprendre de debò. Busques on agafar-te, i amb una mica de sort trobes uns quants versos entre les pàgines d'un llibre vell, un nen que estén els braços -les ales- al buit, uns acords oblidats. Tot està com sempre. Ho veus? Ets tu, ets tu que dónes massa voltes, amunt i avall, no deixes de fer centrifugar l'eternitat de dèries que et ronden pel cap. Et mereixes un respir, no creus? Tant li fa que no sàpigues per què. El desconcert és quelcom que has d'aprendre a permetre't.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Saps que les teves reflexions sovint m'ajuden? A mi també m'aniria bé acceptar el desconcert...
I, saps? L'altre dia estava mirant "Antes del atardecer" (ja l'havia vist, però fa molts anys) i, quan la Julie Delpy toca aquella cançó al final de la pel·lícula, vaig pensar: "un moment, de què em sona...?" I després hi vaig caure: si és aquella que té la Gemma al seu blog! jeje.
Algun pla especial per Sant Jordi? És un dels meus dies preferits de l'any...
Bé, doncs espero que vagin bé la vida, la guitarra, la filosofia i la ploma! :)
Una abraçada!
però no massa estimada meva, no massa.
Gràcies per continuar aquí, Irene! De vegades les nostres reflexions (i sensacions) són més compartibles del que ens pensem...
La cançó de la Delpy la vaig descobrir fa poc i em va semblar adequada pel bloc, és senzilla però agradable, no trobes?
Espero que anés bé Sant Jordi, i que la pluja no li tregués l'encant! Per aquí va ser un dia força maco i fructífer (em refereixo a les adquisicions literàries :P).
Que vagi tot molt bé, també! Un petó! :)
Publica un comentari a l'entrada