que, embolcallada en els meus braços,
descobria ocells creuant el cel
i feia uns ulls brillants
d'aquells que només s'obren
en les primeres vegades.
i aquella nena era jo
i avui he renascut d'entre les cendres.
Un lloc on els silencis també parlen. No els heu sentit mai xiuxiuejar?
1 comentari:
Tal com fenix.
Publica un comentari a l'entrada