dimarts, 9 de juliol del 2013

Elogi del conflicte

Últimament m'he adonat especialment que el conflicte és evitat, renegat, dissimulat. El neguem, el negligim, l'ignorem i esperem que desaparegui, l'ofeguem com a una espelma fins que es queda sense oxigen. Doncs jo reclamo el paper del conflicte, la seva importància, la rellevància i significació de tota lluita interna que s'acaba reflectint en la nostra relació amb els altres. En un entorn on tot ha de semblar perfecte, on la mínima expressió de mal humor ja no encaixa, hi ha una llei no escrita que ens obliga a aguantar, somriure, fingir, ser falsos i pacients, resignar-nos a acceptar actituds que no ens agraden una rere l'altra i fer veure que som forts, segurs i feliços. En una situació com aquesta, hom no té el dret d'expressar el seu desencís, o si el té, fer-ne ús el converteix en un ésser immadur que no sap guardar-se els draps bruts per a la intimitat. Clar i concís: cal ser posat. Sí, perquè cal donar una bona imatge, no podem permetre'ns un crit en públic, plorar és cosa de nens i les nostres necessitats més íntimes passen a un segon pla quan es tracta de quedar bé. 

Ja és hora de dir prou. Els que creiem en el poder del conflicte no som ni uns exagerats, ni uns histèrics: ens escoltem a nosaltres mateixos a una freqüència molt més alta que aquells que són políticament correctes. En el fons, el conflicte amb els altres prové d'una forta fidelitat a si mateix, de la defensa de les pròpies opinions i necessitats fins a les últimes conseqüències. Això no vol dir tancar-se en banda i no escoltar res, al contrari, restar obert és l'única manera de resoldre les tensions; unes tensions que, no obstant, és natural que hi siguin i gairebé, diria jo, necessari. Enfadem-nos, plorem, cridem, expressem-nos, diguem no d'una vegada! Diguem no a les postures, als falsos benestars que només són aparents, a les senyores correctes. Diguem no als cànons de comportament i desfem-nos de les pressions per a ser perfectes. Som qui som, amb els nostres mals humors, les gelosies i els quilos de més o de menys, i no hem vingut al món a satisfer ningú. Despertem-nos i reivindiquem la força del conflicte!