Sort que de tant en tant tot torna a fluir. Tanques els ulls, respires profundament i se t'escapa un somriure d'aquells tan plens de simplicitat. No saps com encara no t'has entrebancat mai pel carrer quan t'agafa per caminar així. "Un dia cauràs!", penses. Llavors tornes a obrir els ulls, ja has temptat prou la sort, i mires al teu voltant per assegurar-te que ningú t'ha vist. Efectivament, tots van massa enfeinats per fixar-se en tu i en les teves manies. Potser tothom hauria de fluir amb la vida més sovint, segur que el món aniria molt millor.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
No saps com m'agrada quan llegeixo les teves praules i et veig a tu!
Publica un comentari a l'entrada