Perquè quan tothom parla del mateix i les fotografies es confonen les unes amb les altres, fins i tot criticar el senyor Boada resulta avorrit. Però avui gairebé em veig obligada a afegir-me a la multitud amb una crida a tots aquells que no resten incomunicats: rendim-nos al caos i assumim que vivim en un país de merda que no està preparat per al mínim imprevist. Dit això, i amb un pes molt gran al cor, prosseguim a utilitzar amb seny les pales i les màquines lleva-neus i respirem profundament aquest aire glaçat de març fins que sentim com ens arriba al més profund del nostre ésser. Mentre dues centes mil persones sobreviuen a les palpentes, nosaltres -els afortunats que hem mantingut les facultats elèctriques- el que hem de fer és sortir al carrer a fer un ninot de neu ben gran i lleig: posem-li Joan i esperem que el sol del migdia el converteixi aviat en una bassa d'aigua inofensiva i insignificant. Va, que d'aquí a dos dies ens queixarem de calor!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Sí! jo vaig fer una ninota, enorme, gegant, amb pits i tota la pesca, enlloc de la bufanda duu un mocador lligat a la cara de color negre, estil black block, també la pistola de plàstic entrevessada a les branques ( els mítics braços ) és bàsicament una ninota anarquista insurgent, fa bastant riure!
Ninota anarquista a l'atac! Volem fotos d'això, Núria, volem fotos!!!
Negligència de les empreses elèctriques.
Dels polítics i els meteoròlegs poc més podieu esperar, els uns no podien preveure-ho i els altres ja s'havien equivocat el diumenge.
Si haguessin activat el plà d'emergència el diumenge (que era un dels altres dies en que es preveia la nevada) , no vull ni imaginar els titulars del matí següent... és més, no vull imaginar què hauria passat quan el dia següent haguessin retirat el plà d'emergència i poc després hagués arribat la nevada, acompanyada de titulars i demagogs indignats perquè s'havia activat un plà d'emergència innecessatriament.
Publica un comentari a l'entrada