divendres, 23 d’abril del 2010

Avui no fa Sant Jordi

Perquè Sant Jordi vol dir un mar de gent passejant pels carrers del centre; és sinònim d'haver d'obrir-te camí entre la multitud per arribar a les parades, aturar-te cada tres passes per saludar algun conegut i descobrir amb una rosa a les mans aquella noia que s'ho tenia tan amagat. Avui, en canvi, els llibres de la Rambla reposaven entristits sota les lones que els aixoplugaven, demanant tímidament que alguna ànima caritativa aixequés aquells plàstics i els agafés ni que fos per llegir-ne la contraportada. Tot sigui dit, demanaven en va, perquè es veu que n'hi ha prou amb una làmina transparent per fer-los invisibles als ulls dels qui, en circumstàncies normals, s'hi abocarien desesperadament com si es tractés d'una qüestió de vida o mort. Esperem que l'intent de la tarda no resulti fallit, perquè tot i que de llibres ja me n'he servit al matí -sembla mentida que una moneda sigui suficient per endur-te a casa segons quines relíquies-, no em consideraré plenament satisfeta fins que no em senti dins del bullici alegre de cada any, fins que no es materialitzi la imatge que guardo a la memòria de tots els santsjordis des que tinc ús de raó. I no demano que marxin els núvols, ni que surti el sol per miracle. Demano quelcom encara més complicat: neguem-nos a acceptar una diada tan ensopida i convertim-nos en rajos de llum, siguem nosaltres la primavera, regalem-nos roses sota el xàfec més impertinent! Correm amb un llibre sota el braç pels carrers mullats, trepitgem els bassals amb les nostres sabates impecables. És aigua, senyors meus, només és aigua! Només és aigua...

5 comentaris:

Manawee ha dit...

Segur que la tinta i el paper dels Best Sellers volen aigua. I en necessiten. Alcem-los i mullem-los! Tirem-los als bassals! Saltem-hi a sobre! Enfanguem-nos amb pasta de paper!

Josep Manuel López Gifreu (Pep Barbagelata) ha dit...

Heheheh, tb et vas embaladir a gratar en les parades en què els llibres anàvem a pes o a una moneda, eh. Jo tb, pro aquest cop no vai comprar-hi. Per Sant Jordi compro nou. I sí, va ser un sant Jordi poc santificat pel rei dels déus: el SOL.

Unknown ha dit...

Per les multituds, cap enyor. Ni enyor de veure com la gent compra els llibres de sempre amb els autors masmedia de sempre. Zero, res d'enyor ni per les roses químiques deshidratades ni per les parelletes que passejen estricta i cristianament per la rambla . NO OBSTANT. Si el següent Sant jordi no tornem a ballar desmesuradamente entre les joves gents, tot movent els malucs i les espatlles al més pur estil caribeny, llavors si que sentiré enyor per Sant Jordi, nena!


pd: En sé d'uns quants que s'han suïcidat el discurs. Ara tenim el poder!

Gemma ha dit...

Ostres Pau, no t'havia vist mai en plan destructiu d'aquesta manera! Espero que només ho facis amb els best sellers, això! ;)

Vaig comprar nou (de primera mà) però vell, un parell d'edicions de tapa dura dels anys vuitanta i alguna altra cosa més.

Qui s'ha suïcidat el discurs? Que no teníem el poder, abans? Espero que tornem a ballar entre les joves gents abans del proper Sant Jordi, eh! :)

Manawee ha dit...

No sé si es fa referencia a mi, però per si de cas m'hi incloc: vaig passar d'una part d'allò que penso. Però l'experiència té molt més pes que les paraules, així que el meu discurs va sobreviure i ara em sembla més convincent.