divendres, 7 de setembre de 2012

flors grogues

toco amb les puntes dels dits una melodia que em cala els ossos i em recorre l'esquena, tremolosa, i m'envolo i barrejo idiomes i el llenguatge em parla tota. em barallo amb les noves tecnologies i els vells ideals, la distància entre els discursos i la realitat, la luna lunera, luna lunera no sóc capaç d'ordenar prou paraules amb sentit perquè les notes es creuen dins del meu cap, violins i veus femenines, silencis. les coses que no saps dir, ah, quines meravelles tan inatrapables!