El món tan gran
i jo que perdo el temps
i jo que guanyo els anys.
El pas del temps,
el pes del temps,
i jo que guanyo els anys.
Els llibres mai no han parlat d'amor
i em sento de joguet,
o de joguina, de mira'm i no em toquis:
entra sense fer soroll,
no et llevis massa tard,
no deixis que t'esperin
els dubtes per dinar.
El món ja no és hostil,
hi ha trens i hi ha sirenes,
llençols prims.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada