dilluns, 3 de setembre del 2012

L'infinit ens paralitza

El món tan gran
i jo que perdo el temps
i jo que guanyo els anys.
El pas del temps,
el pes del temps,
i jo que guanyo els anys.

Els llibres mai no han parlat d'amor
i em sento de joguet,
o de joguina, de mira'm i no em toquis:
entra sense fer soroll,
no et llevis massa tard,
no deixis que t'esperin
els dubtes per dinar.

El món ja no és hostil, 
hi ha trens i hi ha sirenes,
llençols prims.