No sigas
empeñado en comprender la vida (···) y así será para ti como una fiesta. Ni se
le ocurriría amasar esa lluvia entre sus dedos. Toco tu boca. Con un dedo toco
el borde de tu boca. És amb els ulls que pots ferir-me. Avui, demà i ahir
s'esfullarà una rosa, i a la verge més jove li vindrà llet al pit. No he
desitjat mai cap cos com el teu. A mamar, tots els versos! Amb draps d'angúnia
m'eixugo el pit, les mans. No sóc jo qui t'estim, t'estima un Déu. Fins que
s'acabi l'amor, fins que s'acabi. La meva fi serà un vers redemptor. Si la
lluna feia el ple, també el féu la nostra pena. Ingrávidos y gentiles como
pompas de jabón. Vermell cor, amor i sang.
dimecres, 1 d’agost del 2012
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada